H. Chesbrough, 2006: “Open inovation és l’ús intencionat de fluxos d’entrada i de sortida de coneixements per accelerar la innovació interna, i per a expandir els mercats amb l’ús extern de la innovació, respectivament. Aquest paradigma suposa que les empreses poden usar, i han d’usar tan idees externes com internes, i vies internes i externes al mercat, quan intenten fer avançar la seva tecnologia”.
Abans el paradigma era “el teu departament d’R+D és el millor del món”. Ara el paradigma és innovació oberta, “El món és el teu departament d’R+D”.
Hi ha diferents formes d’innovació oberta. Les més importants són les següents:
1. Innovació oberta intraorganitzacional
La innovació s’obre cap dins l’organització, obrint la possibilitat de participació en tots els treballadors. Alguns mecanismes de participació podrien ser el repositori d’idees (intranet), la bústia de suggeriments, comunitats de pràctica concurs d’idees dins l’organització i sistemes de comunicació vertical i horitzontal entre d’altres.
2. Innovació oberta interorganitzacional
Un cas seria l’iPod es va crear mitjançant un concurs de vuit empreses i altres partners.
3. Innovació d’usuari
S’origina quan els usuaris juguen un paper actiu en el desenvolupament de productes o milloren productes i serveis. Un cas seria el navegador d’internet Mozilla Firefox, on el 40% dels seus codis han sigut creats pels seus usuaris.
4. Innovació col·lectiva
Es basa en el fet que la Intel·ligència col·lectiva és la forma d’Intel·ligència que sorgeix la col·laboració i el concurs de molts individus. Si aquesta intel·ligència es distribueix per tots els racons, a més, si se li ofereix valor constantment i es coordina en temps real, porta a la mobilització efectiva de les competències.
Un model d’innovació col·lectiva és el CROWDSOURCING. Es basa en un model de col·laboració diferent basada en la participació massiva de voluntari i l’aplicació de principis d’autoorganització.
Un dels casos més destacats de crowdsorcing és el FIAT. En la seva pàgina es llegia “Si hi ha tantes persones, aparcar és un repte recurrent i quasi impossible, llavors, per què no crees rodes que puguin girar 90 graus per aparcar amb major facilitat?” Llavors FIAT va convocar cibernautes a què l’ajudessin a trobar la solució al problema: finalment la solució va sorgir d’un usuari en la web de FIAT (www.fiatmio.cc) i així es va crear el FIAT Mio, amb una gran participació, 17.000 usuaris i van aportar 10.000 idees.
