W. Chan Kim y Renee Mauborgne: “Els creadors d’oceans blaus sorprenentment no van utilitzar la competència com a punt de referència”.
Aquí teniu els 18 punts de Tom Peters: “Marca pròpia vs. marca blanca”
- Treballes en un projecte GENIAL que t’entusiasma (si no és GENIAL, ho converteixes en GENIAL) vs. fas el que et diuen.
- Compromès amb la teva labor. Intentes ser increïblement bo en alguna cosa vs. treballes assíduament per mantenir buida la teva “safata d’entrada”.
- Vas triar aquest projecte pel motiu que t’aportarà al teu coneixement / perquè et permetrà desenvolupar-te / perquè et permetrà estar amb gent interessant vs. “El cap em va manar fer això”, sols dir.
- T’agrada el “networking”, les relacions interpersonals vs. El menjar és cosa meva!
- Disposat a acceptar un treball “menor” si ho pots convertir en alguna cosa interessant vs. Ni t’atreveixis a intentar fer pagar els plats trencats”. Aparec per l’oficina. Intento passar desapercebut.
- . Comprens que la clau dels Projectes ets tu. I punt. Tu ets el principal ingredient dels teus propis projectes vs. Talla el rotllo!
- T’encanten les paraules: GENIAL… Bellesa… Gràcia… Revolució… Impacte vs. faig el meu treball.
- Vius pels teus clients!, vs. els meus col·legues són els meus col·legues, és suficient.
- Tractes a propòsit amb “gent estranya” (gent genial dels qui pots aprendre coses noves) vs. Un dia en el treball en un dia en el treball. No hi ha més que parlar.
- Vols divertir-te en el teu treball! Estàs ansiós per aixecar-te del llit al matí vs. Un altre dia més i cada vegada més canós i endeutat!
- De vegades cabreges al personal, a causa de les teves fortes creences i apassionament vs. millor no armar aldarull!
- T’enfuries (amb freqüència) pel lent que l’empresa canvia vs. c’est la vie!
- T’hauria encantat participar en algun succés històric!, vs. no et passis!
- T’encanten els colors brillants!, vs. el gris és bonic (Ser invisible és la norma)
- T’agrada l’acció fins a dir prou vs. soc un home memoràndum!
- T’agrada la vida vs. ja m’arriben els suficients “marrons” com a sobre demanar més.
- Comprens que el “poder” s’aconsegueix lluitant (“agressiu” = bé) vs. em fan fàstic els politiquejos corporatius.
- És millor demanar perdó que permís (sempre!) vs. el que es mou no surt a la foto.
Millora als punts de Tom Peters: l’assertivitat
Cal aportar una millora a Tom Peters concretament en el punt 17 on diu agressiu, hauria de dir assertiu com diu Goleman.
L’assertivitat consisteix a fer valer els teus propis drets expressant les nostres idees, creences i sentiments de forma oberta i honesta, però respectant als altres.
En la comunicació passiva el missatge implícit és “jo soc inferior, els altres són superiors”.
En la comunicació assertiva el missatge implícit és “La meva valia personal és tan important com la dels altres”.
En la comunicació agressiva el missatge implícit és “jo soc qui és important, els altres no”.
Els coneixements d’avui, encara no estan escrits ni regularitzats o potser tan sols els tens tu aquests coneixements
Actualment, és difícil fer res sense una marca personal, a continuació explico de què tracta això des del meu punt de vista.
Es tracta de diferenciar-se i els coneixements d’avui, encara no estan escrits ni regularitzats o potser tan sols els tens tu aquests coneixements i si fas allò que t’agrada et pots convertir en guru, un guru és aquella persona a qui se li reconeix autoritat intel·lectual.
Aquests punts prenen sentit, ja que les carreres professionals no existeixen, tan sols existeixen els projectes i el teu now-how (coneixement), l’has de deixar recollit en algun lloc i t’han de trobar a tu, aquesta és la filosofia de la marca personal.
Aquests que fan el llistat de les carreres amb més sortida laboral, que la gent no els hi faci excessivament cas, el món ha canviat i ets tu qui ha de crear la teva professió especialitzada, si no formaràs part de la bombolla que explorarà com la immobiliària. La teva professió és probable que no estigui en cap oferta laboral, ets tu que l’has de crear i moure’t.
La marca personal com generador de certesa i passió en món incert i desmotivat
Amb la certesa de què alguna cosa canvia quan perseguim la certesa i no la deixarem escapar. Amb la certesa d’estar convençut que tot està a l’abast, amb la certesa de saber quin és el punt de partida, amb la certesa de què el punt de destí és molt millor del que es pot imaginar en el millor dels escenaris. Amb la certesa de saber que no cal malgastar energia en pensar si és fàcil o difícil, en justificar o qualsevol altre tipus de desgast, l’únic realment important és que res ni ningú podrà sobreposar-se a tanta certesa.
La marca personal és un generador de motivació que permet estar preparat per les oportunitats. La motivació no és tenir ànims, és tenir motius. La vida és un viatge on tothom ha de treure el millor de si mateix, la vida no és una competència.
- Alfonso Alcántara “La motivació no és tenir ànim, és tenir motius“. El motiu és la marca personal ens permet generar la passió i vèncer l’estrès. Simon Sinek ”treballar molt per alguna cosa que no ens importa es diu estrès. Treballar en alguna cosa que ens agrada es diu passió”.
- Els “Head hunters” (caçadors de talents) es convertiran en “heart hunters” (caçador de cors).
- El plaer i l’acció fan que les hores semblin més curtes.
- Primer contracta per “passió, segon per experiència i tercer pels títols” Paul Alofs.
- La teva marca personal ha d’estar preparada per quant arriben les oportunitats o per generar les oportunitats: No deixis que els vents en contra et desanimin, mai deixis d’estar preparat per a quan arribi l’ona correcta. “Si l’oportunitat no truca a la porta, construeix una porta” Milton Berle.
Els stakeholders són els grups o individus que posseeixen interès en el resultat de la marca personal i en com aquesta fa servir els seus recursos
Sense comptar amb els grups d’interès no es pot fer res important. Els grups d’interès són “Els qui són afectats o poden ser afectats per les activitats d’una empresa”. Tots aquests grups d’interès obtenen beneficis o pateixen danys com a resultat de les accions de la mateixa empresa. Llisto alguns grups d’interès que l’empresa pot tenir:
- Accionistes
- Associacions empresarials, industrials, o professionals
- Clients
- Competidors
- Comunitats on l’empresa té operacions: associacions veïnals
- Empleats
- Govern nacional
- Governs locals
- Governs autonòmics
- Inversors
- Mitjans de comunicació
- ONG
- Proveïdors
- Sindicats
- Família
Missió, visió i valors de la teva marca personal per a complir uns objectius amb una determinada estratègia que desafiarà la lògica estratègica d’un sector i el model de negoci.
Tenir clara la missió, visió i valors la teva marca personal per a complir uns objectius amb una determinada estratègia i saber-ho transmetre amb l’objectiu de potenciar les capacitats dels stakeholders i fer brillar les persones, és a dir, amb lideratge.
Cal deixar enrere la jerarquia i el control. Alhora cal potenciar el desenvolupament del talent i la col·laboració cap a un objectiu comú.
En lloc de dirigir els stakeholders (drive stakeholders) cal acompanyar, instruir i entrenar stakeholders (coaches stakeholders). Cal exercir lideratge i no ser cap.
- Un lideratge depèn de la bona voluntat, un cap depèn de la jerarquia.
- Un lideratge genera entusiasme, un cap inspira por.
- Un lideratge diu “nosaltres”, un cap diu “jo”.
- Un lideratge corregeix el trencament de la cohesió, un cap culpabilitza del trencament de la cohesió.
- Un lideratge mostra com es fa, un cap diu que ell ja sap com es fa.
- Un lideratge desenvolupa persones, un cap fa servir les persones.
- Un lideratge dona un temps adequat i just pel desenvolupament de les persones, un cap dona presa.
- Un lideratge consulta, un cap dona ordres.
- Un lideratge transforma problemes en oportunitats, un cap només veu problemes
- Finalment, cal destacar que un bon lideratge ensenya, orienta, capacita i donar suport a qui té ganes de créixer (actitud). Un bon lideratge no empeny a qui no vol caminar, ni discuteix amb qui no vol treballar.
D’altra banda, cal destacar que els objectius s’han de fer des del desig, no per valors imposats per la societat, només així els aconseguirem. A més han de ser realistes i cal determinar el temps d’aquests. Els desitjos només els podem conèixer amb autoconeixement.
Pel que fa a l’estratègia és una combinació d’accions (tenen data de realització) i hàbits (tenen freqüència de realització). És molt important els hàbits, ja que els automatitzem i això li agrada el nostre cos perquè el nostre organisme està fet per economitzar.
L’estratègia es pot fer amb innovació en valor (estratègia de l’oceà blau), que suposa deixar de competir per un tros de pastís (quota de mercat) i crear el teu propi pastís (mercat). Això s’assoleix amb l’«Esquema de les quatre accions». Aquest esquema planteja quatre preguntes clau que desafien la lògica estratègica d’un sector i el model de negoci establert:
- De les variables que el sector pressuposa per fetes, quins s’han d’eliminar?
- Quines variables s’han de reduir molt per sota de la norma del sector?
- Quines variables s’han d’augmentar molt per sobre de la norma del sector?
- Quines variables, que el sector no hagi ofert mai, s’han de crear?
Per això, cal identificar els elements de la proposta de valor que es poden eliminar, reduir, augmentar o crear des de zero.
